Publicat per 
Publicat per 
Debat1el Quan el català surt de l’aula
- Nuria Coloma Calvo says:
Bona nit, Inés, Paula i Carlos,
Vincular l’estudiantat al teixit social a través de pràctiques de llengua em sembla una eina integradora i que pot ajudar a crear un fil temàtic, relacionat amb la pròpia convivència de la zona on viuen.
D’altra banda, atenent a l’estratègia 6 de Dörnyei (2011), es tracta d’un fet que pot generar cohesió al grup i dotar-los d’eines per a resoldre problemes quotidians de comunicació, que encarats de manera aïllada poder esdevenir desengrescadors, mentre que un èxit col·lectiu sempre resulta un fet motivador per l’aula.
Núria
Bibliografia:
Dörnyei, Z. (2011). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: UOC.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el El teatre com a eina d’inclusió i motivació a l’aula de català
- Bernat Terrats Caba says:
Bon dia, Miquel,
El vostre text m’ha cridat l’atenció perquè al nostre grup també hem parlat del teatre com a motivació a l’aula. El fet d’incloure un projecte transversal d’aquest estil al llarg de l’assignatura de quart de secundària permet que l’alumnat amb diferents capacitats d’aprenentatge, com bé dieu, hi participi de manera activa. Tenir un objectiu clar ajuda que es focalitzin en aquesta meta i, a més, la docent pot dirigir les activitats per tal que l’alumnat treballi diferents competències lingüístiques com l’oralitat, la lectura, l’escriptura (manual), la gramàtica, etc. També em sembla molt interessant com la docent tracta l’error: com un pas intermedi i necessari cap a l’aprenentatge, fent que l’alumnat se senti còmode i, així, es promogui la participació sense por d’equivocar-se.
Gràcies pel vostre text!
Bernat T.
- Carlos Culebras Fernandez says:
Hola, Miquel!
M’ha semblat una proposta molt potent perquè converteix la llengua en una experiència vivencial i emocional, fet que pot augmentar molt la motivació de l’alumnat. El teatre com a eina inclusiva em sembla especialment encertat, ja que permet treballar l’expressió oral, la confiança i la cohesió del grup alhora que s’atén la diversitat de ritmes i perfils. També comparteixo la idea de normalitzar l’error com a part del procés d’aprenentatge. Potser el principal repte és el temps i la gran implicació que exigeix al docent, però precisament això també evidencia el gran valor pedagògic de la proposta.
Gràcies pel text!
Carlos
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Diari d’aprenentatge
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el R1-1: El mètode comunicatiu
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el L’enfocament comunicatiu
- Maria Ruiz Ripoll says:
Bona vesprada, Miquel!
És molt interessant que comences l’explicació del mètode amb l’exemple pràctic així com amb una situació en què penses que seria beneficiós aplicar-lo. Crec que fer-ho d’aquesta manera va molt en sintonia amb el mateix enfocament comunicatiu.
Quant al mètode, la seua aplicació i tècniques pareixen molt properes a les que jo vaig tractar en la meua entrada, sobretot pel que fa a la intencionalitat comunicativa i el treball amb situacions reals i properes a l’alumnat. Aquest aspecte està més ben tractat amb l’enfocament comunicatiu, a més també és una mica més tolerant amb la utilització de l’L1, cosa que pot ser més ‘‘acollidora’’ per un alumnat que no té cap noció de l’L2.
M’haguera agradat conéixer un poc més el context històric en el qual va aparéixer i quines corrents pogueren influenciar, però, tot i això, crec que està molt ben redactat, fas un apropament molt gràfic, original i fàcil per al lector.
Molt bona feina! :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Mètode comunicatiu
- Noelia Tadera Boadas says:
Bon dia,
El mètode comunicatiu és rellevant a l’ensenyament de llengües perquè té en compte l’ús real de la llengua i la capacitat dels estudiants a comunicar-se en situacions del dia a dia. Destacaria com a punt fort que s’incentivi els alumnes a participar activament, el treball col·laboratiu i les diferents habilitats lingüístiques. A més, considerar l’error com a eina de millorar és una gran avantatge. Tot i així, aquest enfocament no posa atenció a la correcció gramatical, cosa que pot portar a un desenvolupament lingüístic menys precís. Per aquesta raó, sovint s’aconsella combinar-lo amb explicacions gramaticals que reforcin el coneixement explícit de la llengua. Com ara, que en català per formar el plural dels noms acabats en -a es forma amb -es.
Gràcies.
Atentament,
Noèlia
- Lia Ribas Pellicer says:
Bona tarda Josep,
Exposa amb claredat els principis fonamentals del mètode comunicatiu i destaques de manera molt encertada la importància de desenvolupar la competència comunicativa mitjançant situacions d’ús real de la llengua. Un dels punts forts d’aquest enfocament és que afavoreix la participació activa de l’alumnat i fomenta la motivació, ja que les activitats tenen un sentit funcional i contextualitzat. Tanmateix, una possible limitació és que, si no es planifica adequadament, el treball sistemàtic de la gramàtica pot quedar en segon pla, cosa que pot afectar la precisió lingüística a mitjà termini. En aquest sentit, podria ser interessant aprofundir en com combinar activitats comunicatives amb moments de reflexió metalingüística per garantir un desenvolupament equilibrat de la competència lingüística i comunicativa.
Ens llegim,
Lia
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el El primer mètode amb base científica: El mètode audiolingual
- Josep Maria Verger Fuster says:
Bon dia, Maria
Crec que el teu text explica de manera clara i entenedora el mètode audiolingual i el seu origen i influències de corrents com l’estructuralisme i el conductisme.
Consider que aquest mètode pot ser útil especialment en situacions en què l’objectiu principal és assolir automatismes lingüístics i bones estructures bàsiques en una llengua nova, quan l’alumnat necessita aprenentatge ràpid de frases i expressions comunes, per exemple en cursos inicials de llengua.
No obstant això, aquest mètode té limitacions: no fomenta gaire la creativitat ni la comprensió profunda de contextos complexos, i pot resultar poc motivador si l’alumnat no veu sentit en repetir frases sense adaptar-les a situacions reals. Sol ser més efectiu com a part d’un enfocament mixt, combinat amb activitats comunicatives més obertes i enfocades en l’ús significatiu de la llengua.
Salutacions.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia :)
Crec que posar el focus en la cohesió del claustre i en la ludificació com a eixos centrals és molt encertat. A més, com dieu utilitzar un joc que ix de la rutina de l’alumne és un molt bon punt de partida per crear una concepció positiva cap a l’L2. D’aquesta manera, fem que el català no siga “una assignatura més” i el convertim en una eina viva i valorada dins de tot l’institut, generant records divertits i emocionants que poden perdurar en la memòria de l’alumnat.
Per altra banda, em fa curiositat saber com penseu que es podria garantir la utilització del català durant tota l’activitat o quines estratègies concretes podrien emprar els docents per a fomentar que es produïsca eixe ús real i significatiu (per exemple, en els reptes, en les pistes o en la posada en comú final).
Moltes gràcies!