Debat1el L’art de motivar

  1. Maria Ruiz Ripoll says:

    Bon dia :)

    Crec que posar el focus en la cohesió del claustre i en la ludificació com a eixos centrals és molt encertat. A més, com dieu utilitzar un joc que ix de la rutina de l’alumne és un molt bon punt de partida per crear una concepció positiva cap a l’L2. D’aquesta manera, fem que el català no siga “una assignatura més” i el convertim en una eina viva i valorada dins de tot l’institut, generant records divertits i emocionants que poden perdurar en la memòria de l’alumnat.

    Per altra banda, em fa curiositat saber com penseu que es podria garantir la utilització del català durant tota l’activitat o quines estratègies concretes podrien emprar els docents per a fomentar que es produïsca eixe ús real i significatiu (per exemple, en els reptes, en les pistes o en la posada en comú final).

    Moltes gràcies!

Debat1el Quan el català surt de l’aula

  1. Nuria Coloma Calvo says:

    Bona nit, Inés, Paula i Carlos,

    Vincular l’estudiantat al teixit social a través de pràctiques de llengua em sembla una eina integradora i que pot ajudar a crear un fil temàtic, relacionat amb la pròpia convivència de la zona on viuen.

    D’altra banda, atenent a l’estratègia 6 de Dörnyei (2011), es tracta d’un fet que pot generar cohesió al grup i dotar-los d’eines per a resoldre problemes quotidians de comunicació, que encarats de manera aïllada poder esdevenir desengrescadors, mentre que un èxit col·lectiu sempre resulta un fet motivador per l’aula.

    Núria

    Bibliografia:

    Dörnyei, Z. (2011). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: UOC.

Debat2el El teatre com a eina d’inclusió i motivació a l’aula de català

  1. Bernat Terrats Caba says:

    Bon dia, Miquel,

    El vostre text m’ha cridat l’atenció perquè al nostre grup també hem parlat del teatre com a motivació a l’aula. El fet d’incloure un projecte transversal d’aquest estil al llarg de l’assignatura de quart de secundària permet que l’alumnat amb diferents capacitats d’aprenentatge, com bé dieu, hi participi de manera activa. Tenir un objectiu clar ajuda que es focalitzin en aquesta meta i, a més, la docent pot dirigir les activitats per tal que l’alumnat treballi diferents competències lingüístiques com l’oralitat, la lectura, l’escriptura (manual), la gramàtica, etc. També em sembla molt interessant com la docent tracta l’error: com un pas intermedi i necessari cap a l’aprenentatge, fent que l’alumnat se senti còmode i, així, es promogui la participació sense por d’equivocar-se.

    Gràcies pel vostre text!

    Bernat T.

  2. Carlos Culebras Fernandez says:

    Hola, Miquel!

    M’ha semblat una proposta molt potent perquè converteix la llengua en una experiència vivencial i emocional, fet que pot augmentar molt la motivació de l’alumnat. El teatre com a eina inclusiva em sembla especialment encertat, ja que permet treballar l’expressió oral, la confiança i la cohesió del grup alhora que s’atén la diversitat de ritmes i perfils. També comparteixo la idea de normalitzar l’error com a part del procés d’aprenentatge. Potser el principal repte és el temps i la gran implicació que exigeix al docent, però precisament això també evidencia el gran valor pedagògic de la proposta.

    Gràcies pel text!

    Carlos