Informe de la Tasca escrita final

Nivell A1/A2

Professorat avaluador: Berta Morer Povedano i Núria Coromina Quintana (Grup 20)

Per avaluar la producció escrita d’aquest estudiant del nivell A1/A2, hem adoptat un enfocament formatiu orientat a identificar dificultats concretes i guiar la millora. L’avaluació es planteja com un procés que permet detectar errors i prendre decisions per avançar en l’aprenentatge (Sanmartí, 2010) .

Els criteris d’avaluació s’han definit seguint el Marc Europeu Comú de Referència (MECR), que estableix per al nivell A2 la producció de textos senzills i comprensibles sobre temes quotidians. Hem valorat el compliment de la tasca, l’organització del discurs, el lèxic, la correcció gramatical i la comprensibilitat global a partir de dues produccions: un text sobre la rutina diària i un altre sobre un plat típic.

Pel que fa al tractament de l’error, hem aplicat una correcció selectiva centrada en aquells errors recurrents i en les estructures bàsiques pròpies del nivell. En nivells inicials, és recomanable prioritzar els errors que afecten la construcció del significat i la consolidació de formes essencials, evitant una sobrecorrecció que podria dificultar l’aprenentatge (Bové i Corsà, 2017). En el primer text, apareixen dificultats recurrents amb els pronoms febles (“me’n llevo”), interferències estructurals (“la casa de la meva mare”), ús redundant del subjecte (“jo”) i problemes de puntuació. També hi ha aspectes de registre (“tele”, “cine”) i convencions ortogràfiques (“Internet”). Són errors habituals en aquest nivell que no impedeixen la comprensió però afecten la precisió.

En el segon text, el missatge és clar i l’estructura s’ajusta a la tasca, però es detecten alguns altres tipus de dificultats. Hi ha problemes en la segmentació de les frases per l’ús inadequat de la coma entre oracions independents. També apareixen construccions poc naturals (“el nostre plat principal perfecte”, “un arròs”), que reflecteixen interferències i manca de precisió lèxica. A més, es tendeix a concentrar massa informació en una sola frase, fet que dificulta una organització més clara del discurs.

El feedback combina correcció directa (substitució de formes incorrectes) amb comentaris orientadors de tipus metalingüístic, especialment en aquells casos en què l’error és recurrent. Per exemple, la correcció de “me’n llevo” per “em llevo” respon a la necessitat de consolidar l’ús dels pronoms febles en estructures bàsiques. En el primer text, s’ha incidit en errors relacionats amb estructures fonamentals, mentre que en el segon el feedback se centra en la construcció de frases i en la selecció lèxica. En tots dos casos, també es destaquen aspectes positius, com la capacitat d’organitzar la informació i transmetre el missatge amb claredat.

Aquest plantejament és coherent amb una avaluació formadora, que busca que l’alumnat entengui els errors i pugui autoregular-se. Els textos corregits permeten comparar i consolidar aprenentatges.

En general, l’estudiant mostra una capacitat clara per expressar informació quotidiana i descriure elements culturals amb un discurs entenedor. Per aquest motiu, es considera un text de nivell A2 inicial, ja que tot i que hi hagi millores en la precisió, hi ha una base comunicativa sòlida. 

Informe de prova de nivell – Marc Europeu (MECR)

Alumne: Oriol Tomàs
Nivell assignat: C1 alt
Professorat avaluador: Berta Morer Povedano i Núria Coromina Quintana (Grup 20)
Data de la prova de nivell: 23 d’abril de 2026

A continuació es descriuen els criteris d’avaluació i d’assignació de nivell de l’alumne:

• Adequació i coherència comunicativa. El discurs de l’alumne és adequat a la situació comunicativa plantejada en l’enunciat de la prova de nivell, utilitzant un llenguatge formal i assumint el rol de responsable del programa formatiu, tenint en compte el tema tractat i el mitjà públic pel qual es publicitarà la formació universitària per a majors de 55 anys. No obstant això, no concreta els diversos programes formatius de la Universitat de l’Experiència. Tampoc fa referència a les hores o el temps esmerçat setmanalment d’aquesta oferta formativa. Tot i això, el propòsit comunicatiu es compleix, té l’extensió exigida i expressa les idees de manera clara.
• Ús i repertori de lèxic. Utilitza un lèxic precís i variat, amb un grau de formalitat adequat al tema i a la situació comunicativa. En aquest sentit, no utilitza ni col·loquialismes, ni terminologia molt especialitzada. El lèxic és plenament normatiu, tot i que no presenta una especial riquesa expressiva ni un ús destacat de matisos propis dels nivells més avançats.
• Domini d’estructures gramaticals. El llarg de tota l’exposició oral se serveix d’estructures oracionals correctes i habituals del llenguatge formal, adequades a l’argumentació que construeix per exposar la funció i necessitat de la Universitat de l’Experiència. Això no obstant, presenta alguna petita incorrecció, com ara no explicitar el pronom “hi” en l’expressió “haver-hi”; o bé, contràriament, afegir a la frase un pronom innecessari, com és “hi” en l’expressió “dir-los-hi”.
• Fluïdesa i fonètica. Té un discurs força fluid, tot i que el ritme de vegades és lent i neutre. És a dir, poc expressiu. D’altra banda, utilitza de manera reiterada la conjunció “doncs” com a element continuatiu del discurs, segurament amb l’objectiu de preparar els continguts posteriors. Pel que fa a la fonètica, l’alumne utilitza correctament la varietat del català nord-occidental. No fa errors del tipus “cànvia”, en comptes de “canvia”. Distingeix bé el repertori de S sorda i S sonora. Això no obstant, fa el col·loquialisme fonètic “xixanta”, en comptes de “seixanta”.

Conclusió. En general, l’alumne mostra una competència comunicativa elevada, amb capacitat per produir un discurs adequat, coherent i formal en contextos públics. El text oral compleix el propòsit comunicatiu i manté un grau alt de correcció, cosa que permet situar-lo clarament dins dels nivells avançats del MECR.

Tanmateix, el nivell C2 pressuposa un domini molt consolidat de la llengua, amb una gran precisió gramatical, naturalitat expressiva, flexibilitat discursiva i capacitat de matisar amb seguretat. En aquest cas, les limitacions detectades (especialment en l’ús dels pronoms febles, la repetició de connectors com “doncs”, la manca d’expressivitat i alguns aspectes de concreció del contingut) indiquen que el domini encara no és plenament assimilable a un C2.

Informació de la normativa

Els cursos generals dels nostres centres de formació de català per a adults estan dissenyats a partir dels programes de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu, els nostres centres, i en conseqüència els nostres cursos i els nostres certificats, s’emmarquen dins de la normativa del departament competent en matèria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i equivalen a l’A2, B1, B2, C1 i C2 del Marc europeu comú de referència (MERC).

Les proves de nivell, juntament amb els certificats d’un curs general o títol/diploma equivalents als certificats del Departament de Política Lingüística, són les diverses vies que permeten determinar i assignar el nivell del curs següent a l’acreditat. Per aquest motiu, un cop feta la prova de nivell i tingui el present informe, l’alumne podrà realitzar la matrícula al curs del nivell assignat.

Recursos bibliogràfics:

Consell d’Europa (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Ferran, J. i Montagut, M. (trad.). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Departament d’Ensenyament. Disponible a: https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactics/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues

Consorci per a la Normalització Lingüística (2026). Normativa dels cursos de català [en línia]. Disponible a: https://www.cpnl.cat/

Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià: nivells (A2 a C2) [en línia]. Disponible a: https://jqcv.gva.es/va/nivells

Part 2.1. Criteris d’avaluació de la tasca escrita final (nivell C2)

Per a l’avaluació de l’article d’opinió de nivell C2 sobre la despoblació a Catalunya, considerem que l’avaluació ha de tenir una funció principalment formativa i reguladora, i no únicament qualificadora. Tal com defensa Neus Sanmartí, l’avaluació és el motor de l’aprenentatge i la seva finalitat principal és ajudar l’alumnat a identificar dificultats, regular el procés i avançar de manera autònoma. En la mateixa línia, Bové i Corsà remarquen que l’avaluació de produccions escrites ha de ser continuada, transparent i orientada a l’autoregulació, incorporant mecanismes d’autoavaluació, coavaluació i retroalimentació qualitativa.

Com que es tracta d’un text de nivell C2, l’exigència lingüística i discursiva és elevada: s’espera domini formal de la llengua, argumentació sòlida i capacitat crítica. Per això establim els següents criteris:

1. Adequació al gènere discursiu i a la situació comunicativa L’estudiant ha de produir un autèntic article d’opinió, amb registre formal, destinat a una revista universitària i adreçat a lectors adults. Cal valorar si el text respecta la intenció comunicativa, si hi ha posicionament personal clar i si manté el to argumentatiu propi del gènere.

2. Compliment de la tasca i desenvolupament del contingut S’avalua si l’alumne respon completament a les tres parts de l’enunciat:

   • descripció de la situació actual

   • argumentació sobre si cal evitar el despoblament

   • reflexió sobre el futur de pobles i ciutats També es valora la capacitat d’integrar la informació dels documents de suport sense copiar-la literalment, sinó reformulant-la i transformant-la en discurs propi.

3. Coherència, cohesió i organització textual El text ha de presentar una estructura clara (introducció, desenvolupament i conclusió), una progressió lògica de les idees i un bon ús de connectors textuals. Es valorarà la cohesió interna, la jerarquització de la informació i la claredat argumentativa.

4. Correcció gramatical i normativa Es revisen aspectes ortogràfics, morfosintàctics, puntuació i adequació normativa. En un nivell C2 s’espera un domini molt elevat, de manera que els errors han de ser mínims, no sistemàtics i no han d’afectar la comprensió.

5. Riquesa, precisió i varietat lèxica L’estudiant ha de demostrar un repertori lèxic ampli, precís i adequat al registre formal. Es valorarà positivament l’ús de vocabulari específic, l’absència de repeticions innecessàries i la capacitat d’expressar matisos amb naturalitat.

6. Qualitat argumentativa i pensament crític Es valora la solidesa dels arguments, la capacitat de justificar opinions, la construcció d’un punt de vista propi i la maduresa reflexiva. No n’hi ha prou amb exposar informació: cal interpretar-la i defensar una posició personal ben fonamentada.

7. Revisió, autocorrecció i capacitat de millora Seguint el model d’avaluació formadora, també es considera important la capacitat de revisar el propi text, detectar errors i incorporar millores a partir del feedback. L’autoavaluació forma part del procés d’aprenentatge i afavoreix l’autonomia de l’aprenent.

Tractament de l’error i tipus de retroalimentació L’error no es considera una falta que s’ha de penalitzar, sinó un indicador que mostra una necessitat d’aprenentatge. Tal com indiquen Bové i Corsà, “l’error no és una falta que s’hagi de penalitzar, sinó un símptoma que evidencia una mancança que cal revisar”.

Per això, la retroalimentació no consistirà només a marcar errors, sinó a orientar la millora mitjançant:

• comentaris marginals específics

• observacions globals finals

• rúbrica compartida prèviament

• autoavaluació de l’alumne

• revisió posterior del text corregit

D’aquesta manera, l’avaluació es converteix en una eina real per aprendre i no només en una nota final. Avaluar no és només corregir, sinó ajudar a escriure millor.

Part 2.2. Text corregit: Article d’opinió (nivell C2)

Aturem la despoblació a Catalunya

Com a estudiant de sociologia, em plau contribuir amb la meva visió sobre un tema que afecta profundament el nostre territori: la despoblació a Catalunya. En els propers anys, segons les últimes estimacions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 354 municipis perdran població durant la pròxima dècada, i sembla que no volem fer res per evitar-ho. Aquesta situació exigeix una reflexió col·lectiva i una resposta urgent per part de les institucions i de la societat.

La situació actual de les zones despoblades de Catalunya és preocupant. Pobles que abans eren espais vius i dinàmics ara s’enfronten al risc de desaparèixer. La manca d’oportunitats laborals, la migració constant cap als grans nuclis urbans i la insuficient inversió en infraestructures bàsiques són algunes de les causes principals d’aquest declivi demogràfic. El resultat és un paisatge marcat per cases buides, carrers silenciosos i comunitats que lluiten per mantenir la seva identitat i els seus serveis essencials.

Davant d’aquesta realitat, la conclusió és clara: no podem permetre que aquestes zones en perill d’extinció continuïn despoblant-se. És imprescindible impulsar polítiques públiques que afrontin les causes estructurals del problema i promoguin un desenvolupament territorial més equilibrat. La inversió en serveis bàsics, com escoles, centres de salut i transport públic, així com la creació d’oportunitats laborals i l’accés a l’habitatge, són mesures fonamentals per garantir un futur viable al món rural.

D’altra banda, també és interessant reflexionar sobre el futur de la vida a les ciutats i als pobles de Catalunya. La pandèmia va demostrar que el teletreball i les tecnologies digitals poden oferir noves oportunitats per a aquelles persones que volen viure en entorns més tranquils, sostenibles i connectats amb la natura. Aquest canvi de paradigma podria afavorir una redistribució de la població i contribuir a un millor equilibri entre les àrees urbanes i rurals.

En aquest sentit, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha impulsat una plataforma digital gratuïta per donar a conèixer els serveis disponibles als micropobles catalans, amb l’objectiu de promocionar-los i atraure nous habitants. Aquest tipus d’iniciatives poden ajudar a visibilitzar alternatives reals de vida fora de les grans ciutats i a combatre alguns prejudicis associats al món rural.

En conclusió, la despoblació a Catalunya és un repte complex que requereix un enfocament col·lectiu, sostenible i compromès. Com a societat, hem de preservar les nostres arrels, garantir la igualtat d’oportunitats entre territoris i construir un futur més equilibrat per a totes les comunitats. Aturar la despoblació no és només salvar pobles, sinó també defensar una manera de viure, una identitat i una part fonamental del nostre país.

Comentaris de la correcció:

En la correcció del text s’han treballat principalment aspectes relacionats amb la correcció gramatical i normativa, la cohesió textual, la riquesa lèxica i la qualitat argumentativa, amb l’objectiu d’adaptar la producció escrita a les exigències pròpies d’un nivell C2.

Pel que fa a la correcció gramatical i normativa, s’han revisat diverses estructures poc naturals o inadequades, com ara l’expressió “disminuiran la seva població”, que s’ha substituït per “perdran població”, una formulació més habitual i precisa en català. També s’ha corregit “àrees despoblades” per “zones despoblades”, ja que resulta més natural en aquest context, i “serveis bàsic” per “serveis bàsics”, per ajustar la concordança gramatical. Igualment, s’han revisat aspectes de puntuació, accents i construccions sintàctiques que afectaven la fluïdesa del text.

Quant a la cohesió i la coherència textual, s’ha reforçat especialment l’organització global de l’article perquè presentés una estructura més clara i equilibrada entre introducció, desenvolupament i conclusió. S’han millorat les transicions entre paràgrafs i la connexió lògica de les idees per afavorir una progressió argumentativa més sòlida i natural. També s’ha treballat la conclusió final perquè no fos només un resum, sinó una autèntica síntesi crítica del posicionament defensat.

Pel que fa al lèxic, s’ha buscat una major precisió i varietat, evitant repeticions i expressions massa simples o poc adequades per a un nivell avançat. S’han incorporat formulacions més formals i pròpies d’un registre acadèmic, així com vocabulari més específic relacionat amb la problemàtica territorial i social del despoblament.

Finalment, també s’ha reforçat la qualitat argumentativa del text. S’han desenvolupat millor les causes i les conseqüències de la despoblació, així com la justificació de les possibles solucions. L’objectiu no era només exposar informació, sinó construir una opinió ben fonamentada, coherent i crítica, tal com exigeix un article d’opinió de nivell C2. Així, la correcció no s’ha limitat a aspectes formals, sinó que ha buscat una millora global de la competència escrita de l’estudiant.

enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1YmkV4opSEByykInrUteJDYiFBEHccQHH?usp=sharing