És molt interessant que comences l’explicació del mètode amb l’exemple pràctic així com amb una situació en què penses que seria beneficiós aplicar-lo. Crec que fer-ho d’aquesta manera va molt en sintonia amb el mateix enfocament comunicatiu.
Quant al mètode, la seua aplicació i tècniques pareixen molt properes a les que jo vaig tractar en la meua entrada, sobretot pel que fa a la intencionalitat comunicativa i el treball amb situacions reals i properes a l’alumnat. Aquest aspecte està més ben tractat amb l’enfocament comunicatiu, a més també és una mica més tolerant amb la utilització de l’L1, cosa que pot ser més ‘‘acollidora’’ per un alumnat que no té cap noció de l’L2.
M’haguera agradat conéixer un poc més el context històric en el qual va aparéixer i quines corrents pogueren influenciar, però, tot i això, crec que està molt ben redactat, fas un apropament molt gràfic, original i fàcil per al lector.
El mètode comunicatiu és rellevant a l’ensenyament de llengües perquè té en compte l’ús real de la llengua i la capacitat dels estudiants a comunicar-se en situacions del dia a dia. Destacaria com a punt fort que s’incentivi els alumnes a participar activament, el treball col·laboratiu i les diferents habilitats lingüístiques. A més, considerar l’error com a eina de millorar és una gran avantatge. Tot i així, aquest enfocament no posa atenció a la correcció gramatical, cosa que pot portar a un desenvolupament lingüístic menys precís. Per aquesta raó, sovint s’aconsella combinar-lo amb explicacions gramaticals que reforcin el coneixement explícit de la llengua. Com ara, que en català per formar el plural dels noms acabats en -a es forma amb -es.
Exposa amb claredat els principis fonamentals del mètode comunicatiu i destaques de manera molt encertada la importància de desenvolupar la competència comunicativa mitjançant situacions d’ús real de la llengua. Un dels punts forts d’aquest enfocament és que afavoreix la participació activa de l’alumnat i fomenta la motivació, ja que les activitats tenen un sentit funcional i contextualitzat. Tanmateix, una possible limitació és que, si no es planifica adequadament, el treball sistemàtic de la gramàtica pot quedar en segon pla, cosa que pot afectar la precisió lingüística a mitjà termini. En aquest sentit, podria ser interessant aprofundir en com combinar activitats comunicatives amb moments de reflexió metalingüística per garantir un desenvolupament equilibrat de la competència lingüística i comunicativa.
Debatcontributions 1el El primer mètode amb base científica: El mètode audiolingual
Josep Maria Verger Fuster says:
Visibilitat: Públic
Bon dia, Maria
Crec que el teu text explica de manera clara i entenedora el mètode audiolingual i el seu origen i influències de corrents com l’estructuralisme i el conductisme.
Consider que aquest mètode pot ser útil especialment en situacions en què l’objectiu principal és assolir automatismes lingüístics i bones estructures bàsiques en una llengua nova, quan l’alumnat necessita aprenentatge ràpid de frases i expressions comunes, per exemple en cursos inicials de llengua.
No obstant això, aquest mètode té limitacions: no fomenta gaire la creativitat ni la comprensió profunda de contextos complexos, i pot resultar poc motivador si l’alumnat no veu sentit en repetir frases sense adaptar-les a situacions reals. Sol ser més efectiu com a part d’un enfocament mixt, combinat amb activitats comunicatives més obertes i enfocades en l’ús significatiu de la llengua.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona vesprada, Miquel!
És molt interessant que comences l’explicació del mètode amb l’exemple pràctic així com amb una situació en què penses que seria beneficiós aplicar-lo. Crec que fer-ho d’aquesta manera va molt en sintonia amb el mateix enfocament comunicatiu.
Quant al mètode, la seua aplicació i tècniques pareixen molt properes a les que jo vaig tractar en la meua entrada, sobretot pel que fa a la intencionalitat comunicativa i el treball amb situacions reals i properes a l’alumnat. Aquest aspecte està més ben tractat amb l’enfocament comunicatiu, a més també és una mica més tolerant amb la utilització de l’L1, cosa que pot ser més ‘‘acollidora’’ per un alumnat que no té cap noció de l’L2.
M’haguera agradat conéixer un poc més el context històric en el qual va aparéixer i quines corrents pogueren influenciar, però, tot i això, crec que està molt ben redactat, fas un apropament molt gràfic, original i fàcil per al lector.
Molt bona feina! :)