Debat2el El teatre com a eina d’inclusió i motivació a l’aula de català
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Miquel Bonet Pinyol
Publicat per 
Debat1el L’enfocament comunicatiu
- Maria Ruiz Ripoll says:
Bona vesprada, Miquel!
És molt interessant que comences l’explicació del mètode amb l’exemple pràctic així com amb una situació en què penses que seria beneficiós aplicar-lo. Crec que fer-ho d’aquesta manera va molt en sintonia amb el mateix enfocament comunicatiu.
Quant al mètode, la seua aplicació i tècniques pareixen molt properes a les que jo vaig tractar en la meua entrada, sobretot pel que fa a la intencionalitat comunicativa i el treball amb situacions reals i properes a l’alumnat. Aquest aspecte està més ben tractat amb l’enfocament comunicatiu, a més també és una mica més tolerant amb la utilització de l’L1, cosa que pot ser més ‘‘acollidora’’ per un alumnat que no té cap noció de l’L2.
M’haguera agradat conéixer un poc més el context històric en el qual va aparéixer i quines corrents pogueren influenciar, però, tot i això, crec que està molt ben redactat, fas un apropament molt gràfic, original i fàcil per al lector.
Molt bona feina! :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia, Miquel,
El vostre text m’ha cridat l’atenció perquè al nostre grup també hem parlat del teatre com a motivació a l’aula. El fet d’incloure un projecte transversal d’aquest estil al llarg de l’assignatura de quart de secundària permet que l’alumnat amb diferents capacitats d’aprenentatge, com bé dieu, hi participi de manera activa. Tenir un objectiu clar ajuda que es focalitzin en aquesta meta i, a més, la docent pot dirigir les activitats per tal que l’alumnat treballi diferents competències lingüístiques com l’oralitat, la lectura, l’escriptura (manual), la gramàtica, etc. També em sembla molt interessant com la docent tracta l’error: com un pas intermedi i necessari cap a l’aprenentatge, fent que l’alumnat se senti còmode i, així, es promogui la participació sense por d’equivocar-se.
Gràcies pel vostre text!
Bernat T.
Hola, Miquel!
M’ha semblat una proposta molt potent perquè converteix la llengua en una experiència vivencial i emocional, fet que pot augmentar molt la motivació de l’alumnat. El teatre com a eina inclusiva em sembla especialment encertat, ja que permet treballar l’expressió oral, la confiança i la cohesió del grup alhora que s’atén la diversitat de ritmes i perfils. També comparteixo la idea de normalitzar l’error com a part del procés d’aprenentatge. Potser el principal repte és el temps i la gran implicació que exigeix al docent, però precisament això també evidencia el gran valor pedagògic de la proposta.
Gràcies pel text!
Carlos