Part 1: Informe del text oral

L’àudio analitzat correspon a una parlant amb un domini elevat de la llengua catalana. Després d’escoltar atentament la seva intervenció i de comparar-la amb els descriptors del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), consider que el nivell que millor s’hi ajusta és un C1, tot i que presenta alguns trets propis d’un nivell C2.

En primer lloc, destaca la fluïdesa del discurs. La parlant s’expressa de manera natural, sense dificultats evidents per mantenir el ritme de la comunicació. El discurs és continu i coherent, i en general es percep seguretat a l’hora d’exposar les idees. Tot i així, en alguns moments apareixen petites vacil·lacions, dubtes o autocorreccions espontànies. Tanmateix, aquestes interrupcions són puntuals i no afecten la coherència ni la comprensió global del discurs. De fet, la capacitat de corregir ràpidament els errors demostra un bon control de la llengua i una competència comunicativa avançada. A més, tracta un tema complex i específic, com és el despoblament de les zones rurals de Catalunya, fet que requereix un cert domini del vocabulari acadèmic i de recursos argumentatius. 

Pel que fa a l’organització del discurs, la parlant estructura les idees de manera clara i lògica. Utilitza connectors i marcadors discursius que faciliten la cohesió i la progressió temàtica. Encara que en alguns moments repeteix determinats connectors, això no afecta de manera significativa la qualitat global del discurs ni la comprensió del missatge. De fet, la seva capacitat per relacionar idees i construir arguments mostra un bon control de les estratègies discursives.

Pel que fa a la gramàtica, s’observa un domini sòlid de les estructures lingüístiques. La parlant utilitza frases complexes, subordinades i diferents temps verbals amb correcció general. No es detecten errors greus que dificultin la comunicació, i això indica un nivell alt de competència lingüística. Segons el MECR, aquesta precisió gramatical és característica dels nivells C1 i C2.

La fonètica i la pronunciació també són força bones. La parlant articula amb claredat i manté una entonació natural, fet que contribueix a la comprensió global del discurs. La pronunciació no presenta interferències importants i transmet una sensació de domini i seguretat comunicativa.

Pel que fa al lèxic, el repertori és ampli i adequat al context acadèmic. Utilitza vocabulari específic relacionat amb la recerca universitària i amb la problemàtica social que exposa, fet que demostra capacitat per adaptar el llenguatge a una situació formal i especialitzada.

En conclusió, consider que la producció oral analitzada correspon principalment a un nivell C1 del MECR. Tot i que presenta algunes característiques pròpies d’un nivell C2, com la gramàtica i la riquesa lèxica, encara hi ha petits aspectes, com certes repeticions discursives, que fan més adequat situar-lo dins el nivell C1 avançat.

Part 2: Informe del text escrit

Per dur a terme l’avaluació de la tasca escrita, s’han tingut en compte els descriptors del nivell A2 del MECR. En aquest nivell s’espera que l’alumnat sigui capaç d’escriure textos breus i senzills sobre aspectes quotidians, com ara les rutines, hàbits o activitats diàries, utilitzant estructures i vocabulari simples. L’objectiu principal no és assolir una correcció lingüística perfecta, sinó comunicar informació de manera entenedora i coherent. Per això, s’ha prioritzat sobretot l’eficàcia comunicativa i la capacitat de transmetre el missatge per damunt de la correcció absoluta.

En el text analitzat s’observa una diferència notable entre el primer i el segon fragment. El primer presenta més dificultats ortogràfiques, lèxiques i morfosintàctiques, amb nombroses interferències d’altres llengües i una menor cohesió textual. Tot i això, el missatge global es pot entendre i l’alumne aconsegueix explicar les seves rutines quotidianes. En canvi, el segon fragment mostra una competència lingüística més consolidada. El discurs és més llarg, coherent i estructurat, amb un ús adequat de connectors temporals i expressions relacionades amb la vida quotidiana. Encara hi ha errors gramaticals i ortogràfics, però l’alumne demostra capacitat per descriure activitats habituals amb força detall i naturalitat.

Pel que fa als criteris d’avaluació, s’han valorat principalment quatre aspectes. En primer lloc, l’adequació a la tasca, és a dir, si l’alumne respon correctament al que es demana i parla de les seves rutines i costums quotidians. En segon lloc, la coherència i cohesió del text, observant si les idees segueixen un ordre lògic i si s’utilitzen connectors bàsics. També s’ha tingut en compte el repertori lèxic, valorant si l’alumne utilitza vocabulari relacionat amb la vida quotidiana i la família. Finalment, s’ha avaluat la correcció gramatical i ortogràfica, especialment en aspectes treballats en aquest nivell, com els verbs en present,  possessius, articles o expressions temporals.

Respecte al tractament de l’error, s’ha optat per una correcció selectiva. En un nivell A2 és habitual que apareguin errors ortogràfics, interferències d’altres llengües i problemes gramaticals bàsics. Per aquest motiu, no s’han corregit absolutament tots els errors, sinó sobretot aquells que afecten la comprensió o que es repeteixen sovint. Aquesta manera de corregir evita sobrecarregar l’alumne i permet centrar l’atenció en els aspectes més importants per continuar avançant en l’aprenentatge.

Pel que fa al tipus de retroalimentació, s’han combinat comentaris positius amb indicacions de millora concretes. D’una banda, s’han destacat els aspectes ben resolts, com ara la capacitat de comunicar experiències personals, l’ús de vocabulari quotidià o la bona organització de les idees. De l’altra, s’haurien d’assenyalar errors concrets amb petites explicacions perquè l’alumne pugui entendre’ls i corregir-los. Es considera que el feedback ha de ser clar, motivador i adaptat al nivell de competència lingüística de cada estudiant.

Finalment, l’eina d’avaluació utilitzada ha estat una rúbrica adaptada al nivell A2, juntament a una proposta de correcció. La rúbrica permet valorar de manera objectiva aspectes com la coherència, el vocabulari o la correcció lingüística. A més, s’han assenyalat aspectes a millorar, la qual cosa permet un aprenentatge més personalitzat. D’aquesta manera, l’avaluació es converteix en una eina orientadora que ajuda l’alumne a continuar millorant la seva expressió escrita en català.

Text escrit

https://docs.google.com/document/d/1XVNHXEIOTmYop80xjY59kAhXveNyNXu5Z2lSHaMUASk/edit?tab=t.0

Correcció 

https://docs.google.com/document/d/1EuDOaBgFwWTxXJw7d01VttkCdx9QESbBhN6kI6Ar23s/edit?tab=t.0

Informe de la Tasca escrita final

Nivell A1/A2

Professorat avaluador: Berta Morer Povedano i Núria Coromina Quintana (Grup 20)

Per avaluar la producció escrita d’aquest estudiant del nivell A1/A2, hem adoptat un enfocament formatiu orientat a identificar dificultats concretes i guiar la millora. L’avaluació es planteja com un procés que permet detectar errors i prendre decisions per avançar en l’aprenentatge (Sanmartí, 2010) .

Els criteris d’avaluació s’han definit seguint el Marc Europeu Comú de Referència (MECR), que estableix per al nivell A2 la producció de textos senzills i comprensibles sobre temes quotidians. Hem valorat el compliment de la tasca, l’organització del discurs, el lèxic, la correcció gramatical i la comprensibilitat global a partir de dues produccions: un text sobre la rutina diària i un altre sobre un plat típic.

Pel que fa al tractament de l’error, hem aplicat una correcció selectiva centrada en aquells errors recurrents i en les estructures bàsiques pròpies del nivell. En nivells inicials, és recomanable prioritzar els errors que afecten la construcció del significat i la consolidació de formes essencials, evitant una sobrecorrecció que podria dificultar l’aprenentatge (Bové i Corsà, 2017). En el primer text, apareixen dificultats recurrents amb els pronoms febles (“me’n llevo”), interferències estructurals (“la casa de la meva mare”), ús redundant del subjecte (“jo”) i problemes de puntuació. També hi ha aspectes de registre (“tele”, “cine”) i convencions ortogràfiques (“Internet”). Són errors habituals en aquest nivell que no impedeixen la comprensió però afecten la precisió.

En el segon text, el missatge és clar i l’estructura s’ajusta a la tasca, però es detecten alguns altres tipus de dificultats. Hi ha problemes en la segmentació de les frases per l’ús inadequat de la coma entre oracions independents. També apareixen construccions poc naturals (“el nostre plat principal perfecte”, “un arròs”), que reflecteixen interferències i manca de precisió lèxica. A més, es tendeix a concentrar massa informació en una sola frase, fet que dificulta una organització més clara del discurs.

El feedback combina correcció directa (substitució de formes incorrectes) amb comentaris orientadors de tipus metalingüístic, especialment en aquells casos en què l’error és recurrent. Per exemple, la correcció de “me’n llevo” per “em llevo” respon a la necessitat de consolidar l’ús dels pronoms febles en estructures bàsiques. En el primer text, s’ha incidit en errors relacionats amb estructures fonamentals, mentre que en el segon el feedback se centra en la construcció de frases i en la selecció lèxica. En tots dos casos, també es destaquen aspectes positius, com la capacitat d’organitzar la informació i transmetre el missatge amb claredat.

Aquest plantejament és coherent amb una avaluació formadora, que busca que l’alumnat entengui els errors i pugui autoregular-se. Els textos corregits permeten comparar i consolidar aprenentatges.

En general, l’estudiant mostra una capacitat clara per expressar informació quotidiana i descriure elements culturals amb un discurs entenedor. Per aquest motiu, es considera un text de nivell A2 inicial, ja que tot i que hi hagi millores en la precisió, hi ha una base comunicativa sòlida. 

Informe de prova de nivell – Marc Europeu (MECR)

Alumne: Oriol Tomàs
Nivell assignat: C1 alt
Professorat avaluador: Berta Morer Povedano i Núria Coromina Quintana (Grup 20)
Data de la prova de nivell: 23 d’abril de 2026

A continuació es descriuen els criteris d’avaluació i d’assignació de nivell de l’alumne:

• Adequació i coherència comunicativa. El discurs de l’alumne és adequat a la situació comunicativa plantejada en l’enunciat de la prova de nivell, utilitzant un llenguatge formal i assumint el rol de responsable del programa formatiu, tenint en compte el tema tractat i el mitjà públic pel qual es publicitarà la formació universitària per a majors de 55 anys. No obstant això, no concreta els diversos programes formatius de la Universitat de l’Experiència. Tampoc fa referència a les hores o el temps esmerçat setmanalment d’aquesta oferta formativa. Tot i això, el propòsit comunicatiu es compleix, té l’extensió exigida i expressa les idees de manera clara.
• Ús i repertori de lèxic. Utilitza un lèxic precís i variat, amb un grau de formalitat adequat al tema i a la situació comunicativa. En aquest sentit, no utilitza ni col·loquialismes, ni terminologia molt especialitzada. El lèxic és plenament normatiu, tot i que no presenta una especial riquesa expressiva ni un ús destacat de matisos propis dels nivells més avançats.
• Domini d’estructures gramaticals. El llarg de tota l’exposició oral se serveix d’estructures oracionals correctes i habituals del llenguatge formal, adequades a l’argumentació que construeix per exposar la funció i necessitat de la Universitat de l’Experiència. Això no obstant, presenta alguna petita incorrecció, com ara no explicitar el pronom “hi” en l’expressió “haver-hi”; o bé, contràriament, afegir a la frase un pronom innecessari, com és “hi” en l’expressió “dir-los-hi”.
• Fluïdesa i fonètica. Té un discurs força fluid, tot i que el ritme de vegades és lent i neutre. És a dir, poc expressiu. D’altra banda, utilitza de manera reiterada la conjunció “doncs” com a element continuatiu del discurs, segurament amb l’objectiu de preparar els continguts posteriors. Pel que fa a la fonètica, l’alumne utilitza correctament la varietat del català nord-occidental. No fa errors del tipus “cànvia”, en comptes de “canvia”. Distingeix bé el repertori de S sorda i S sonora. Això no obstant, fa el col·loquialisme fonètic “xixanta”, en comptes de “seixanta”.

Conclusió. En general, l’alumne mostra una competència comunicativa elevada, amb capacitat per produir un discurs adequat, coherent i formal en contextos públics. El text oral compleix el propòsit comunicatiu i manté un grau alt de correcció, cosa que permet situar-lo clarament dins dels nivells avançats del MECR.

Tanmateix, el nivell C2 pressuposa un domini molt consolidat de la llengua, amb una gran precisió gramatical, naturalitat expressiva, flexibilitat discursiva i capacitat de matisar amb seguretat. En aquest cas, les limitacions detectades (especialment en l’ús dels pronoms febles, la repetició de connectors com “doncs”, la manca d’expressivitat i alguns aspectes de concreció del contingut) indiquen que el domini encara no és plenament assimilable a un C2.

Informació de la normativa

Els cursos generals dels nostres centres de formació de català per a adults estan dissenyats a partir dels programes de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu, els nostres centres, i en conseqüència els nostres cursos i els nostres certificats, s’emmarquen dins de la normativa del departament competent en matèria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i equivalen a l’A2, B1, B2, C1 i C2 del Marc europeu comú de referència (MERC).

Les proves de nivell, juntament amb els certificats d’un curs general o títol/diploma equivalents als certificats del Departament de Política Lingüística, són les diverses vies que permeten determinar i assignar el nivell del curs següent a l’acreditat. Per aquest motiu, un cop feta la prova de nivell i tingui el present informe, l’alumne podrà realitzar la matrícula al curs del nivell assignat.

Recursos bibliogràfics:

Consell d’Europa (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Ferran, J. i Montagut, M. (trad.). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Departament d’Ensenyament. Disponible a: https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactics/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues

Consorci per a la Normalització Lingüística (2026). Normativa dels cursos de català [en línia]. Disponible a: https://www.cpnl.cat/

Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià: nivells (A2 a C2) [en línia]. Disponible a: https://jqcv.gva.es/va/nivells

Estudiant: Fàtima (representant de l’associació de famílies)
Nivell assignat: C1/C2 (usuària experimentada)

Justificació del nivell
La producció oral de Fàtima demostra una competència pròpia d’una usuària experimentada, situant-se clarament en la franja del C1, amb indicadors molt sòlids que apunten cap al C2. La justificació es basa en els aspectes següents:

Capacitat de síntesi i reconstrucció d’arguments:
Segons els descriptors del MECR, una usuària C2 pot “resumir informació procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments i presentar-los d’una manera coherent”. Fàtima fa precisament aquesta tasca en integrar dades d’una “enquesta realitzada a Catalunya l’any passat” (com el cost de 560 euros o els 140.000 infants sense accés) per construir un discurs argumentatiu sòlid sobre la desigualtat educativa.

Coherència i estructura textual:
El text està excel·lentment estructurat i demostra un “ús controlat d’estructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesió”. Utilitza marcadors textuals per guiar l’oient de manera lògica: presenta el tema i el càrrec (“Hola, el meu nom és Fàtima…”), introdueix les dades (“Primer de tot…”), afegeix arguments de pes (“A més dels aspectes econòmics…”) i finalitza amb una crida a l’acció clara i una conclusió agraïda.

Riquesa del repertori lèxic:
L’estudiant utilitza un lèxic precís i especialitzat, adequat per a propòsits “acadèmics i professionals”. Expressions com “em complau compartir”, “reflexió fonamental”, “repercussions a llarg termini”, “accés equitatiu” o “advocar per polítiques” denoten un domini de matisos subtils i una gran riquesa expressiva.

Qualitat gramatical i fluïdesa:
Tot i tractar-se d’una transcripció, s’hi observa un ús fluid de frases llargues i complexes, sense pèrdua de sentit. No hi ha indicis de cerca evident de paraules; el discurs flueix amb naturalitat i aborda temes abstractes i complexos, com la influència del gènere en les zones rurals o la coordinació entre agents governamentals.

Conclusió
En conclusió, Fàtima és capaç de produir un discurs clar, ben estructurat i detallat sobre un tema complex, i demostra una autonomia total i una precisió que la identifiquen com una usuària d’alt nivell en llengua catalana.

Bibliografia
Consell d’Europa (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Ferran, J. i Montagut, M. (trad.). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Departament d’Ensenyament. Disponible a: https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactics/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues