Per què és important la motivació a l’aula?

L’alumne no arriba amb la motivació a la motxilla quan entra a l’aula, la motivació és un procés dinàmic que el docent ha de generar, mantenir i protegir. En l’aprenentatge de les llengües, segons Zoltán Dörnyei, la motivació és el factor que determina l’èxit o el fracàs. Sense una intenció clara i una motivació sostinguda les capacitats cognitives tenen un recorregut molt limitat.

La importància de la motivació està en la seva capacitat per transformar una assignatura obligatòria, com és el català per als alumnes de secundària, en una experiència significativa. En contextos on el català no és la llengua principal, l’alumnat acostuma a tenir una motivació inicial molt baixa o purament instrumental (per aprovar l’assignatura). En aquests casos és on ens trobem amb el repte de passar de la motivació extrínseca a la motivació intrínseca, on l’alumnat troba el valor  a la comunicació mateixa. Dörnyei ens ensenya que hem de crear condicions bàsiques, generar motivació inicial, mantenir-la i arrodonir l’experiència. Només d’aquesta manera aconseguirem que l’aprenentatge perduri més enllà de l’assignatura i de l’aula.

Una pràctica engrescadora

Per tal de transferir aquests principis teòrics a la realitat de l’aula, presentem una bona pràctica basada en la ludificació transversal. D’aquesta manera veurem com la motivació pot transformar la involucració de l’alumnat.

Aquesta pràctica es dissenya pensant en un alumnat que està estudiant ESO en un centre on el català pateix una forta minorització en l’ús informal. La part més rellevant d’aquesta estratègia és que no es limita a l’hora de llengua, sinó que tot el claustre de professors hi està vinculat. Segons Dörnyei, aquesta cohesió del professorat és una de les condicions bàsiques per crear un ambient de suport on la llengua adquireix un valor real i institucional.

L’activitat arrenca amb un gran joc de misteri que trenca la rutina del dia a dia a l’aula. L’alumnat es troba amb un enigma que ha de resoldre convertint-se en detectius. Seguint l’estratègia 21 de Dörnyei, el joc es converteix en una excusa per generar la curiositat dels alumnes. El català deixa de ser una assignatura i es converteix en un joc interessant.

En grups creats pel docent, l’alumnat s’ha de moure per tot l’institut per buscar proves. Cada pista està custodiada per un docent o amagada en un espai concret. Per obtenir cada prova han de superar diferents reptes lingüístics o de comprensió. Aquests reptes poden anar més enllà del temps destinat a una assignatura concreta, es podrien arribar a allargar durant dies i, fins i tot, fora d’horari escolar. 

El projecte culmina amb la resolució de l’enigma, la descoberta de la veritat que es comparteix en una posada en comú. L’èxit no és individual ni una nota acadèmica en el sentit clàssic, sinó un joc col·lectiu. Amb això es reforça l’autoestima dels aprenents i crea un record positiu associat al català.

Conclusions

En definitiva, la motivació es revela com un element clau per a l’èxit de l’aprenentatge lingüístic, especialment en contextos on la llengua objecte d’estudi no té una presència social dominant. Tal com s’ha vist a partir de l’entrevista i de la proposta analitzada, el paper del docent no és només transmetre continguts, sinó generar situacions que despertin l’interès i el compromís de l’alumnat. 

La pràctica descrita exemplifica com una estratègia basada en la ludificació i el treball col·laboratiu pot transformar la percepció del català, passant de ser una assignatura obligatòria a esdevenir una eina útil i significativa. El fet que l’activitat impliqui tot el centre educatiu i transcendeixi l’aula contribueix a reforçar el valor social de la llengua i a generar experiències positives que afavoreixen la motivació intrínseca. 

Així doncs, queda clar que fomentar la motivació no és una tasca puntual, sinó un procés continu que requereix planificació, coherència i implicació docent. Només a través d’aquest tipus de pràctiques es pot aconseguir que l’alumnat no només aprengui una llengua, sinó que també la faci seva i la incorpori en els seus usos quotidians. 

En contextos educatius amb alumnat lingüísticament divers, un dels grans reptes no és només ensenyar una llengua, sinó aconseguir que l’alumnat la percebi com una eina útil i significativa. En l’entrevista feta a un docent de secundària amb una llarga trajectòria professional en centres urbans i rurals, apareix una idea molt clara, i és que per motivar l’alumnat en l’aprenentatge del català cal crear situacions reals d’ús i treure la llengua fora de l’aula, perquè, com afirma Dörnyei (2014), “les escoles no són contextos recreatius dissenyats […] per oferir entreteniment” (p. 134).

La bona pràctica que destaca aquest docent consisteix, precisament, a vincular l’aprenentatge lingüístic amb activitats que obliguin l’alumnat a fer servir el català en contextos reals. No es tracta només de treballar continguts dins de classe, sinó de proposar sortides, entrevistes o activitats fora del centre en què els alumnes hagin de parlar, escoltar i interactuar amb persones de veritat. Per exemple, el docent explica situacions en què l’alumnat ha de sortir de l’aula i fer entrevistes a persones desconegudes o interactuar en entorns reals —com podria ser una activitat al mercat per treballar el vocabulari de productes quotidians—, cosa que els obliga a utilitzar la llengua de manera espontània i amb un objectiu clar.

Segons explica el docent, quan l’alumnat surt de l’aula i ha d’utilitzar la llengua en un entorn quotidià, pren consciència que aquella llengua no és només una assignatura, sinó una eina de comunicació.

Aquesta pràctica és especialment valuosa perquè incideix en una qüestió clau que el docent destaca, ja que sovint el problema no és tant l’aprenentatge de la llengua com el seu ús. És a dir, molts alumnes poden arribar a entendre el català, estudiar-ne la gramàtica o la literatura, però després no el fan servir de manera espontània. En aquest sentit, el docent entrevistat assenyala que cal treballar la confiança lingüística de l’alumnat i combatre la idea, molt estesa, que no seran entesos si parlen en català. Quan l’alumnat comprova, a través de l’experiència directa, que pot mantenir converses, fer preguntes o entrevistar algú en català, augmenta la seva percepció de competència i seguretat (Dörnyei, 2014).

A més, aquesta proposta resulta molt més motivadora per als alumnes que tenen més dificultats o que s’incorporen amb menys domini inicial de la llengua. El docent explica que, quan aquests alumnes participen en activitats en contextos reals i veuen que són capaços de comunicar-se, experimenten una sensació d’utilitat i d’èxit que difícilment s’aconsegueix només amb exercicis tancats dins de classe. En altres paraules, la llengua deixa de ser un contingut abstracte i es converteix en una pràctica real, útil i funcional.

La proposta també es pot relacionar amb una mirada inclusiva de la diversitat lingüística. Tal com apunten Barrieras et al. (2009), aquesta diversitat pot esdevenir un recurs fonamental perquè l’alumnat construeixi aprenentatges significatius. En l’entrevista es fa evident que el docent entén que saber més d’una llengua és un valor i que l’escola ha d’ajudar l’alumnat a veure aquesta pluralitat com una riquesa. Treballar el català en situacions reals no implica ignorar les altres llengües, sinó reforçar la idea que cada llengua amplia les possibilitats comunicatives i socials de qui la coneix.

En definitiva, quan l’alumnat veu que la llengua li serveix de veritat, que pot parlar, entendre i fer-se entendre, la motivació apareix de manera molt més natural. Sortides, entrevistes o activitats vinculades a espais reals permeten que l’alumnat faci un pas fonamental, que és passar de “saber” la llengua a “usar-la”. Tal com mostra l’experiència del docent entrevistat, quan els alumnes perceben que el català els serveix, que els permet relacionar-se i que els fa sentir competents, la motivació augmenta de manera clara i significativa.

Bibliografia

Barrieras, M., Comellas, P., Fidalgo, M., Junyent, M. C., & Unamuno, V. (2009). Diversitat lingüística a l’aula: Construir centres educatius plurilingües. Eumo Editorial; Fundació Jaume Bofill.

Dörnyei, Z. (2014). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: Editorial UOC. Accés en línia: https://elibro.net/es/ereader/uoc/113778

Grup 13 – Inés Santos Álvarez, Carlos Culebras Fernandez i Paula Nef Calle