Crec que posar el focus en la cohesió del claustre i en la ludificació com a eixos centrals és molt encertat. A més, com dieu utilitzar un joc que ix de la rutina de l’alumne és un molt bon punt de partida per crear una concepció positiva cap a l’L2. D’aquesta manera, fem que el català no siga “una assignatura més” i el convertim en una eina viva i valorada dins de tot l’institut, generant records divertits i emocionants que poden perdurar en la memòria de l’alumnat.
Per altra banda, em fa curiositat saber com penseu que es podria garantir la utilització del català durant tota l’activitat o quines estratègies concretes podrien emprar els docents per a fomentar que es produïsca eixe ús real i significatiu (per exemple, en els reptes, en les pistes o en la posada en comú final).
Debatcontributions 1el Quan el català surt de l’aula
Nuria Coloma Calvo says:
Visibilitat: Públic
Bona nit, Inés, Paula i Carlos,
Vincular l’estudiantat al teixit social a través de pràctiques de llengua em sembla una eina integradora i que pot ajudar a crear un fil temàtic, relacionat amb la pròpia convivència de la zona on viuen.
D’altra banda, atenent a l’estratègia 6 de Dörnyei (2011), es tracta d’un fet que pot generar cohesió al grup i dotar-los d’eines per a resoldre problemes quotidians de comunicació, que encarats de manera aïllada poder esdevenir desengrescadors, mentre que un èxit col·lectiu sempre resulta un fet motivador per l’aula.
Núria
Bibliografia:
Dörnyei, Z. (2011). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: UOC.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia :)
Crec que posar el focus en la cohesió del claustre i en la ludificació com a eixos centrals és molt encertat. A més, com dieu utilitzar un joc que ix de la rutina de l’alumne és un molt bon punt de partida per crear una concepció positiva cap a l’L2. D’aquesta manera, fem que el català no siga “una assignatura més” i el convertim en una eina viva i valorada dins de tot l’institut, generant records divertits i emocionants que poden perdurar en la memòria de l’alumnat.
Per altra banda, em fa curiositat saber com penseu que es podria garantir la utilització del català durant tota l’activitat o quines estratègies concretes podrien emprar els docents per a fomentar que es produïsca eixe ús real i significatiu (per exemple, en els reptes, en les pistes o en la posada en comú final).
Moltes gràcies!