Debatcontributions 2el El teatre com a eina d’inclusió i motivació a l’aula de català
Bernat Terrats Caba says:
Visibilitat: Públic
Bon dia, Miquel,
El vostre text m’ha cridat l’atenció perquè al nostre grup també hem parlat del teatre com a motivació a l’aula. El fet d’incloure un projecte transversal d’aquest estil al llarg de l’assignatura de quart de secundària permet que l’alumnat amb diferents capacitats d’aprenentatge, com bé dieu, hi participi de manera activa. Tenir un objectiu clar ajuda que es focalitzin en aquesta meta i, a més, la docent pot dirigir les activitats per tal que l’alumnat treballi diferents competències lingüístiques com l’oralitat, la lectura, l’escriptura (manual), la gramàtica, etc. També em sembla molt interessant com la docent tracta l’error: com un pas intermedi i necessari cap a l’aprenentatge, fent que l’alumnat se senti còmode i, així, es promogui la participació sense por d’equivocar-se.
M’ha semblat una proposta molt potent perquè converteix la llengua en una experiència vivencial i emocional, fet que pot augmentar molt la motivació de l’alumnat. El teatre com a eina inclusiva em sembla especialment encertat, ja que permet treballar l’expressió oral, la confiança i la cohesió del grup alhora que s’atén la diversitat de ritmes i perfils. També comparteixo la idea de normalitzar l’error com a part del procés d’aprenentatge. Potser el principal repte és el temps i la gran implicació que exigeix al docent, però precisament això també evidencia el gran valor pedagògic de la proposta.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia, Miquel,
El vostre text m’ha cridat l’atenció perquè al nostre grup també hem parlat del teatre com a motivació a l’aula. El fet d’incloure un projecte transversal d’aquest estil al llarg de l’assignatura de quart de secundària permet que l’alumnat amb diferents capacitats d’aprenentatge, com bé dieu, hi participi de manera activa. Tenir un objectiu clar ajuda que es focalitzin en aquesta meta i, a més, la docent pot dirigir les activitats per tal que l’alumnat treballi diferents competències lingüístiques com l’oralitat, la lectura, l’escriptura (manual), la gramàtica, etc. També em sembla molt interessant com la docent tracta l’error: com un pas intermedi i necessari cap a l’aprenentatge, fent que l’alumnat se senti còmode i, així, es promogui la participació sense por d’equivocar-se.
Gràcies pel vostre text!
Bernat T.
Hola, Miquel!
M’ha semblat una proposta molt potent perquè converteix la llengua en una experiència vivencial i emocional, fet que pot augmentar molt la motivació de l’alumnat. El teatre com a eina inclusiva em sembla especialment encertat, ja que permet treballar l’expressió oral, la confiança i la cohesió del grup alhora que s’atén la diversitat de ritmes i perfils. També comparteixo la idea de normalitzar l’error com a part del procés d’aprenentatge. Potser el principal repte és el temps i la gran implicació que exigeix al docent, però precisament això també evidencia el gran valor pedagògic de la proposta.
Gràcies pel text!
Carlos